Gala de la Dona 2024
Professió: Advocada
Guardonada per la seua trajectòria laboral com a advocada i pel seu voluntariat social.
Nascuda a Mutxamel el 07 de Novembre de 1947, va estudiar Formació Professional branca administrativa en la Institució Javeriana i de manera lliure va preparar el Batxiller.
Després de culminar estos primers estudis, amb 14 anys va començar a treballar en l’antiga Casa Ferrer de màquines Alfa al carrer Altamira d’Alacant. Des d’eixe moment fins a finalitzar els seus estudis, ha compaginat sempre amb estudis amb el treball.
Després del Batxiller, es va traslladar a Madrid a estudiar Dret. Les opcions llavors eren estudiar a València o Madrid.
En arribar a Madrid, comença a treballar en l’Ericsson mentres prepara la primera oposició de Personal Administratiu d’Institucions Sanitàries i, després d’aprovar-la comença a treballar a La Paz i Porta de Ferro, cursant Dret alhora.
En acabar Dret inicia la seua marxa professional com a Advocada en l’ÚS, i inclinant-se més pel Dret Civil, raó per la qual decidix muntar el seu propi despatx, treballant activament en Adopcions, Filiacions fora de termini, etc.
Va exercir fins que un dia va comprendre que “no tenia vida” sinó que estava dedicada en cos i ànima al despatx, la qual cosa la va portar a prendre la decisió de preparar una oposició, la qual aprova, de TÈCNIC D’ADMINISTRACIÓ GENERAL, BRANCA JURÍDICA A L’AJUNTAMENT DE MADRID.
Ha treballat en l’Assessoria Jurídica de l’Ajuntament i, sobretot, en Personal, exercint el servici de Cap de Personal en dos ocasions.
Per a poder realitzar millor el seu treball de Cap de Personal decidix estudiar l’especialitat de GESTALT. Ha sigut molt exigent amb si mateixa en este camp per a poder oferir el millor de si mateixa a tots els funcionaris de l’Ajuntament.
Sempre s’ha sentit motivada a estudiar cursos que aportaren creixement personal i frescor a les relacions personals.
Li agrada destacar la idea que ES POT ACONSEGUIR EL QUE REALMENT ES DESITJA, i ho ha pogut aconseguir amb l’esforç personal. Totes podem fer el mateix.
Professió: Taxista
Guardonada per ser la primera dona taxista a Alacant i a la Comunitat Valenciana.
Nascuda el 3 de juliol de 1938, a Mutxamel (Alacant) al Carrer el Salvador -antiga Partida de la Carnisseria-, just enfront de l’actual Ermita de sant Antoni Abat.
Filla de Francisco Pastor Aldabas i Consuelo Selfa Ibáñez, té una germana bessona, Francisca. És viuda, no va tindre fills.
Tota la seua infantesa i adolescència va transcórrer a Mutxamel fins a contraure matrimoni amb Rafael Navarro Sellers, traslladant-se a viure a la veïna localitat de Sant Joan d´Alacant.
Després de dedicar-se a diverses activitats, va tindre un lloc de carnisseria en el mercat de Sant Joan d´Alacant sent en aquella època molt activa la seua lluita juntament amb altres dones per a aconseguir que els diumenges no es treballara.
El seu espòs posseïa llicència de Taxi de l’Ajuntament de Sant Joan d´Alacant, quan estes llicències eren municipals, és a dir, estaven adscrites als ajuntaments sent estos els qui les concedien; actualment depenen de la GVA. Com el seu espòs va començar a treballar en una empresa de transports, la llicència de taxi estava en desús, motiu pel qual va decidir traure-li partit i exercir ella de taxista.
Per a això va haver de traure’s el carnet de primera com es deia llavors, en l’Autoescola San Francisco d’Alacant, on havia d’anar per a prendre les seues classes, acudint, a més de les classes habituals de teòrica, a classes de mecànica i examinant-se conduint camions i autobusos, gens normal per a aquella època, obtenint este carnet i donant-se d’alta com a autònoma, en el sector del taxi.
Va ser la primera dona taxista d’Alacant i de la Comunitat Valenciana (la seua llicència va ser la 505), això li genere algun problema, perquè moltes vegades quan estava en la parada i arribaven clients en veure que era dona rebutjaven el servici; altres vegades, en canvi, en veure que el taxista era una dona, generava més confiança en altres dones que anaven a utilitzar el Servici.
Es crec una clientela bastant fidel sobretot en la zona de la platja de Sant Joan, amb molts madrilenys ja majors que venien a passar les seues vacacions, encarregant-se d’arreplegar-los a Madrid per a vindre a gaudir de l’estiu i després, al final d’estiu, els retornava a Madrid, realitzant grans trasllats fora de la Província, quan no hi havia GPS, amb mapa en mà per a guiar-se.
Li va tocar viure la pitjor època del Parc Ansaldo, zona conflictiva de la localitat de Sant Joan pel trafique de drogues que va haver-hi en esta zona i com la seua parada habitual era la de Sant Joan moltes vegades havia de fer servicis amb persones addictes no en molt bones condicions físiques i mentals, però mai va tindre cap contratemps.
Una vegada va requerir el seu servici un xic jove procedent de Parc Ansaldo en males condicions i mal aspecte físic, que una vegada ja pujat al taxi li va dir que li portara València, davant això li va advertir del cost del servici fins a València, no fiant-se molt de si al final cobraria el servici. No obstant això, es va aventurar a portar-ho en un viatge molt tibant per la situació que presentava el xic. Per a la seua sorpresa el destí era un restaurant conegut de València i quan arribe, el xic es va baixar i es va dirigir cap al restaurant, donant ja per perdut el servici o carrera, però al moment va acudir un Senyor fins al taxi dient que era el pare del xic i amo del restaurant, que es va fer càrrec del servici i li va pagar la carrera i li va agrair molt que haguera portat al seu fill fins allí, fins i tot la va convidar a menjar en agraïment.
Va haver de lluitar molt per fer-se un buit en una professió d’homes en un temps o època en què no estava bé vist que una dona treballara en el taxi, patint l’assetjament de la professió i el masclisme mal entés de l’època, però els va superar amb escreix i va lluitar per un servici més digne, sobretot quan van obrir l’Hospital de Sant Joan ja que es va crear disputa entre els taxistes de Sant Joan on pertanyia l’Hospital i els d’Alacant. Al final es va regular el servici i va passar a dependre de la Generalitat (en comptes dels Ajuntaments) i es van crear les Àrees de Transports que agrupaven diversos municipis, amb les seues emissores de ràdio i amb llibertat per a arreplegar en qualsevol lloc dins de l’Àrea d’Alacant, abans només podien arreplegar passatgers en el seu municipi, així es van anar aconseguint avanços, amb l’etern enfrontament per l’Aeroport d’Alacant-Elx.
Malgrat tot el buit i assetge masclista que va patir guarda molt bon record d’esta època, no tots els companys la van discriminar per ser dona, va haver-hi molts que la van ajudar i van protegir.
És una dona valenta, que va lluitar en un món dominat pels homes, que, en comptes de quedar-se casa, va decidir aprofitar les seues oportunitats i no deixar perdre una ferramenta de treball (la llicència de taxi) que el seu espòs tenia.
Guardonada per ser la primera dona a ostentar el càrrec de president en els Moros i Cristians de Mutxamel.
La seua marxa festera comença l’any 1965, any en què va nàixer. La seua primera desfilada el va realitzar als braços del seu pare, i a este li van seguir diversos més, fins que va complir l’edat necessària per a eixir de “cantinera”, desfilant amb el vestit que li va confeccionar la seua tia Josefina “Narda”.
D’adolescent, allà per l’any 1978, es va integrar en l’esquadra Odaliscas, en la qual va desfilar durant molts anys fins que em va incorporar a la seua actual esquadra “Esclaves”.
Per tradició familiar, sempre ha estat molt implicada en el funcionament del seu comparsa, els Abencerrajes, portant-la a participar en tots els actes festers.
Ha format part de diverses directives des de molt jove, ocupant diferents càrrecs i col·laborant en el muntatge de diverses capitanies. De l’any 1989 al 1992 va ser membre de la Comissió de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel, com a vocal dels Abencerrajes.
L’any 1991, va ostentar la capitania del seu comparsa acompanyant al seu pare.
Va ser nomenada presidenta de la comparsa Abencerrajes l’any 2006, càrrec que ostentaria fins al 2011. Una junta directiva composta tota per dones, a les quals mai podrà agrair prou tot el seu treball, confiança i lliurament. Sent, amb això, la primera dona a ostentar este càrrec en les festes de Moros i Cristians de Mutxamel.
A més, ha estat molt involucrada en les festes del barri de “El Ravalet”, on va nàixer la seua mare i el seu germà. La tradició i amor per les festes tradicionals, li venen inculcats pels seus avis.
