Les caparres són artròpodes emparentats amb les aranyes que parasiten aus, rèptils i mamífers, incloent a vegades a l’ésser humà. Quan s’alimenten de la sang d’estos animals poden adquirir virus o bacteris que estos porten, convertint-se així en reservoris i vectors de malalties com: febre botonosa mediterrània, debonel o tibola, malaltia de Lyme, anaplasmosi, babesiosi, tularèmia o febre hemorràgica de Crimea-Congo.

Totes les caparres tenen diverses fases de desenvolupament que s’alimentaran (larva, nimfa i adult) bé d’un mateix hoste (monofàsiques) o de diversos hostes (difàsiques o trifàsiques). Les caparres amb cicles trifàsics tenen major probabilitat de transmetre estes malalties infeccioses.

Les caparres són cosmopolites, la seua distribució depén de les condicions ambientals i de la disponibilitat d’hostes. Podem trobar-les en zones rurals i urbanes incloent parcs, jardins o zones de pícnic, normalment associades al sòl i la vegetació, esperant al pas d’un possible hoste.

L’època de major activitat d’estos paràsits és de primavera a tardor, encara que poden picar al llarg de tot l’any, especialment en zones càlides.

Si una caparra portadora d’un agent infecciós ens pica, pot transmetre’ns la malaltia, generalment a partir de les 24 hores des que comença el procés d’alimentació, per això és important detectar-les i retirar-les al més prompte possible.

La millor manera de previndre estes malalties infeccioses és evitant la picada de caparres, per a la qual cosa pots seguir les recomanacions següents:

• Exposar la menor superfície corporal possible (pantalons llargs per dins dels calcetins, calçat tancat i mànegues llargues).
• Emprar roba de color clar que permeta visualitzar les caparres abans que ens piquen.
• Caminar pel centre dels camins evitant el contacte amb la vegetació circumdant.
• Evitar asseure’t en el sòl en les zones amb vegetació.
• Realitzar una inspecció acurada de la roba, pell i cuir cabellut a la recerca de caparres després d’eixides al camp o zones de vegetació tant en tu mateix com en animals de companyia.
• Si trobes una paparra adherida al teu cos extrau-la al més prompte possible.

Què fer si et pica una caparra

• Extrau-la al més prompte Utilitza unes pinces de vora roma i punta fina per a subjectar la caparra el més a prop de la pell i tira d’ella suaument cap amunt.
• Neteja bé la ferida amb aigua i sabó i aplica un antisèptic. Llava’t bé les mans en
• Guarda la caparra en un pot estèril tancat on indiques la data de la Guarda el pot ben tancat en la nevera.
• En els dies següents a la picada, observa si apareixen símptomes com febre i/o erupció en la pell. Si això ocorre, acudix al teu centre d’atenció primària indicant que et va picar una caparra i adjuntant la caparra

Què és l’Ozó Troposfèric, O3?

És un contaminant secundari, que es forma en la baixa atmosfera a partir dels seus precursors òxids de nitrogen, compostos orgànics volàtils i metà, en presència de radiació solar. Els nivells més alts s’aconseguixen durant els mesos d’estiu, en dies molt solejats, amb absència de vent i amb altes temperatures, i a partir de les hores centrals del dia, descendint conforme s’acosta la nit. Cal no confondre-ho amb l’ozó estratosfèric que ens protegix dels raigs ultraviolats del sol.

Com afecta a la salut?

L’ozó és un potent oxidant que a concentracions elevades pot ocasionar efectes no desitjables en la salut, afectant principalment l’aparell respiratori i al sistema cardiovascular.

• Irrita el sistema respiratori provocant tos, gola seca i coïssor de
• Reduce la funció pulmonar, empitjorara malalties pulmonars cròniques i incrementar el nombre de casos de crisis asmàtiques.
• Produïx la inflamació de les vies respiratòries i el desenrotllament d’asma en l’Augmenta
  els símptomes o la necessitat de tractament mèdic en pacients amb
• al·lèrgies respiratòries, asma,
• Pot potenciar la resposta als al·lergògens.

Estos efectes poden veure’s potenciats per altres contaminants atmosfèrics. A més, la calor i l’ozó actuen conjuntament i poden intensificar els efectes perjudicials sobre la salut, especialment en aquells grups de persones més vulnerables.

Qui són els grups de persones més vulnerables?

La infància, les persones majors i amb patologies prèvies són els més vulnerables als impactes de l’ozó. També han d’extremar les precaucions les dones embarassades, els pacients polimedicats, oncològics i immunodeprimits.

D’altra banda, les persones adultes físicament actives que fan exercici o treballen a l’aire lliure estan més exposats este contaminant.

Com puc conéixer els nivells d’Ozó?

L’Índex Nacional de Qualitat de l’Aire proporciona dades en temps real que poden consultar-se també en l’app GVAire.

En el servici d’AEMET “Composició química de l’atmosfera. MOCAGE 0.1°” es pot consultar la previsió per a les pròximes 48 hores.

PREVIOZONO és el programa de vigilància dels nivells de concentració d’ozó troposfèric de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori a la Comunitat Valenciana. Existix la possibilitat de rebre les alertes via sms. ALTA GVA OZÓ al 217812 (Servici gratuït excepte el cost del missatge d’activació).

En les #vesprada càlides i solejades d’estiu CONSULTA els nivells d’Ozó i en cas d’ALTES CONCENTRACIONS:

• No romangues molt temps a l’aire lliure.
• No faces esforços ni exercici físic prolongat en l’exterior. Opta per caminar en comptes de córrer.
• Especialment si pertanys a un grup vulnerable, para atenció a les recomanacions sanitàries, tingues a mà la teua medicació i consulta al servici mèdic en cas d’agreujament de símptomes
• Reduïx o elimina el consum de tabac.

L’ozó troposfèric absorbix la radiació i atrapa la calor en la baixa atmosfera, per la qual cosa també actua com un potent gas d’efecte d’hivernacle i contribuïx a l’escalfament global. Les mesures per a mitigar el canvi climàtic reduïxen l’increment de les temperatures i la formació d’ozó millorant la nostra salut. Mantenint-nos informats i modificant les nostres pràctiques podem recolzar l’adopció de solucions que contribuiran a reduir dràsticament la contaminació de l’aire.