Exposició ``Dos maneres de pintar la realitat a Mutxamel a inicis del s. XXI``
Esta exposició ret homenatge a Heriberto, qui va morir en 2024. Durant molts anys, va assistir al costat d’Amparo al Taller de Pintura de l’Ajuntament de Mutxamel. Este taller es duu a terme en el Centre Social L’Horta. La seua passió i dedicació a la pintura queden reflectides en esta mostra.
HORARI
Del divendres 14 al 28 de març de 2025
Exposició ``Longitud-freqüència``
La Regidoria de Cultura de Mutxamel impulsa la seua primera residència artística a la sala d’exposicions de la Casa de Cultura, amb l’artista Sergi Hernández Carrero. A través d’esta iniciativa, i en coordinació amb l’artista, la Regidoria començarà a organitzar futures col·laboracions amb altres creadors.
Sergi Hernández Carretero és arquitecte i tecnòleg creatiu. Les seues pràctiques se centren en la creació digital i l’experimentació sonora i instalativa a través de la interactivitat. Les seues principals línies d’investigació artística se centren en el diàleg entre diferents parells de conceptes i els bucles de retroalimentació entre ells, com a físic-digital, percepció-resposta, acció-reacció o dades-matèria. També usa la fabulació especulativa per a resignificar la realitat i activar imaginaris propis, fantàstics i transformadors.
Ha rebut diversos premis d’arquitectura com el Schindler España 2005 o Emporia 2022, té 5 projectes finalistes en innovació digital com els INVI 2011 d’RTVE. El seu treball artístic ha sigut seleccionat en diverses exposicions i mostres, com la 17a Biennal d’Arquitectura de Venècia 2021, NUMACircuit 2022 (Tenerife) o IN-SONORA 2022 (Madrid). També ha realitzat residències de creació com MUA PLUS 2020, Resistències Artístiques 2021 i Cultura Resident 2022, les dos del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Codirigix el col·lectiu multidisciplinari FLUENZ, de dansa contemporània, art sonor, i art digital i interactiu, és co-organitzador del Festival Intropías d’art interactiu, col·labora amb CotaCero Disseny i Comunicació, on dissenya experiències museogràfiques digitals, amb Equip Latent, com a tècnic de realització en viu multicàmera sobre projectes de contingut històric i arqueològic, i amb María Maraña, amb qui realitza projectes de mediació i producció cultural en col·laboració amb institucions com el MACA – Museu d’Art Contemporani d’Alacant.
En “longitud-freqüència” aborda la relació entre les longituds d’ona de l’espectre visible i les freqüències de l’espectre audible per a explorar conceptes com l’oscil·lació, l’equilibri autobalancejat, o la sinestèsia. En finalitzar la residència podrem gaudir d’una jornada de portes obertes on l’artista compartirà les creacions originals realitzades durant la residència al costat d’algunes de les seues últimes peces de so i imatge autogenerativos, mediades pel moviment i el temps.
HORARI
Divendres 14 de febrer a la vesprada de 17.00-21:00h i dissabte 15 de febrer matí i vesprada, 10.00-14:00h i 17.00-20:00h.
EL QUEFER QUE ENS DONA L’AIGUA. CAPÍTOL I: GUALERÓ
La Casa de Cultura albergarà l’exposició “El quefer que ens dona l’aigua. Capítol I: Gualeró” de l’estudi d’arquitectura i paisatgisme Drassana, des del 21 de novembre fins al 19 de desembre d’enguany. Esta exposició ens convidarà a reflexionar sobre la importància de l’aigua, els assuts del nostre territori i les séquies. Es presentaran principalment obres al llapis i aquarel·la, tècniques que permeten reflectir la fluïdesa dels espais de l’aigua, la delicadesa dels ecosistemes que emergixen en elles i els imaginaris que desperten. A més, es presentaran obres tèxtils de gran format que exploren a través de la interpretació de cartografies històriques la condició de transformació constant del paisatge hidràulic.
L’estudi Drassana, fundat per Ester Gisbert Alemany i Alfonso Manuel Cuadrado Mulero, va començar en 2018 el projecte “Camins de l’aigua” per a la recuperació del paisatge patrimonial hidràulic, promogut pel llavors Regidor de Cultura i hui Alcalde de Mutxamel, Rafael García Berenguer. Drassana ha treballat en diversos projectes de rehabilitació patrimonial, paisatgisme i participació ciutadana a l’entorn del riu Montnegre. El seu treball artístic es realitza en paral·lel a tots eixos treballs tècnics i ha sigut exposat internacionalment en llocs com el Museu d’Aberdeen, Escòcia o el Museu del Pati Herreriano de Valladolid. En esta exposició en concret, ens presenten aquelles obres relacionades amb la recuperació de la séquia del Gualeró. Construïda després de la Guerra dels Dos Pedros, en 1377, a partir de l’Assut Nou, esta séquia va permetre ampliar la zona de regadiu cap a la costa en aprofitar els cabals del Montnegre i el barranc del Vergeret.
La Regidoria de Cultura ha organitzat visites guiades a l’exposició per a visites en família que promocionarà pels seus canals de comunicació oficials. Amb l’exposició “El quefer que ens dona l’aigua”, Drassana ens oferix un viatge a través de mil anys d’infraestructures hidràuliques convidant-nos a fixar-nos en els detalls que poden fer d’este espai un lloc clau per a la reconstrucció de la infraestructura verda de tota l’Horta d’Alacant.
VISITA-TALLER amb Maria Maraña a l’exposició: “El quefer que ens dona l’aigua. Capítol I Gualeró” d’Alfonso Cuadrado Mulero i Ester Gisbert Alemany. Estudi Drassana IMAGINAR L’AIGUA.
Aquesta visita-taller és una experiència per a descobrir la importància de l’aigua a Mutxamel, un indret ple d’història, cultura i tradicions relacionades amb aquest recurs vital. Gràcies als treballs artístics de l’estudi Drassana (Alfonso Cuadrado Mulero i Ester Gisbert Alemany) descobrim el territori de Mutxamel des d’altra mirada, una mirada sensible i imaginativa que ens connecta amb el territori i amb la seua història. L’exposició ens permet apropar-nos al procés creatiu de les aquarel·les creades per Alfonso Cuandrado Mulero, que barregen detalls constructius de les infraestructures hídriques emb éssers fantàstics que sorgeixen dels remolins d’aigua o de les plantes de l’horta. A més, a l’exposició, podrem gaudir de diversos mapes textils de gran format, obra d’Ester Gisbert Alemany, que mostren com ha canviat el territori amb el temps, convertint-se en mapes que ens conten la història de l’aigua. Durant la visita al taller no solament mirarem, també participarem en activitats on la diversió i la creativitat seran les protagonistes: jugar en grup, inventar i dibuixar éssers fantàstics, construir una petita joguina tradicional i sostenible… Es tracta d’una experiència per a gaudir en família o amb companys, alumnes i amics/es; i aprendre sobre la relació entre l’aigua, l’entorn i la cultura, deixant-nos portar per l’emoció del joc i la nostra imaginació. Un dia per a connectar amb l’art i amb la història de Mutxamel.
DADES TÈCNIQUES SESSIONS FAMILIARS:
- Edat recomanada: de 5 a 12 anys
- Durada del taller: 1h
- Participants per sessió: Màxim 12 xiquets/es + persona adulta acompanyant per infant
- Data i hora: 13 i 14 de desembre de 17:30h a 18:30h
- Inscripcions en: cultura@mutxamel.org
La belleza de la derrota
Exposició Efímera de Víctor Antón Soler
Inauguració i concert de música: 20 de setembre a les 20:00h al Jardí Ermita de Sant Antoni.
Exposició permanent: del 25 se setembre a l’11 d’octubre a la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura.
Eugenio Salazar
Obres de de temàtica festera on estan representades totes les comparses.
Inauguració: 2 de febrer de 2024 a les 19:30h.
Exposició del 2 de febrer al 2 de març de 2024.
Sala d’exposició de la Casa de Cultura.
La Moda Espanyola arriba a Mutxamel de la mà de Luis Sala
L’exposició “Los cuatro ejes” acosta als grans dissenyadors espanyols al municipi de Mutxamel
La Casa de la Cultura de Mutxamel es converteix seu de la moda, l’exposició “LOS CUATRO EJES” és la mostra de diverses vides que, malgrat no tindre res en comú, les uneix el mateix: el talent i la passió, així com l’apoderament de la figura femenina a través de la moda. Com deia la cançó de Quique González: “Vides Creuades”. L’exposició fa un recorregut a través de la història, il·lustrant-la a través de l’obra de Dolores Cortés, Sybilla Sorondo, David Delfín i Juan Vidal. La inauguració va tindre lloc en el dia d’ahir a les 19:00h, comptant amb la guia exclusiva de Luis Sala, qui va il·lustrar als visitants amb el seu relat i composició.
El mutxamelero Luis Sala, comissari de l’exposició, va estudiar Disseny de Moda i és especialista en Art Modern, Contemporani i Disseny pel MoMA de Nova York. Ha realitzat estudis de Màrqueting de Moda en Universitá Bocconi i Història de l’Art en la Universitat de Palerm. Col·labora habitualment en mitjans com Vein Magazine, Metall Magazine i Alacant Plaza.
Prèviament va complir un dels seus anhels, presentar el seu primer assaig “Vestir es Soñar: de Fortuy a Palomo” de l’editorial Turner, publicat a la fi de 2022, el qual ha tingut un gran acolliment en el món de la moda i en els amants d’aquest sector. Victoria Iborra Alcaraz, especialista en Llengua i Literatura, va acompanyar a l’autor enaltint peculiaritat i treball invertit. L’obra realitza un repàs per les principals figures de la moda espanyola durant l’últim segle.
DOLORES CORTÉS
Dolores Cortés és la continuadora d’una tradició familiar de més de setanta anys en el disseny i la fabricació de vestits de bany femenins, que es remunta a una època anterior a l’existència dels actuals teixits elàstics, quan la mare de la dissenyadora, Dolores Cortés, dissenya aquestes peces de manera artesanal en la dècada dels 50.
Recollint aquesta tradició, Dolores Font Cortés, comença en els anys 80 a dissenyar col·leccions de bany. Els models els produeix en el seu propi taller, adoptant com a signatura de les seues creacions la denominació Dolores Cortés, en homenatge a la seua mare. Comença així una nova etapa, amb l’objectiu d’assimilar el concepte de la moda a les exigències tècniques del producte, creant col·leccions innovadores en les quals el vestit de bany és un producte de tendència.
“Tot va començar cosint un fil elàstic a un normal. Donava de si. Permetia moure’s. Si es banyava no passava res. Així va nàixer tot.” assegurava Dolores Cortés. Ella va crear el primer vestit de bany elàstic a Vila-real, Castelló, creant una comuna de treballadores que va fer possible la independència econòmica de moltes dones del poble. Va establir una cooperativa.
SYBILLA
Pocs dissenyadors –potser Fortuny i Balenciaga– situats a Espanya han aconseguit la projecció i el creixement de Sybilla Sorondo. Sybilla va nàixer a Nova York, encara que prompte es va traslladar a Madrid. L’any 83, des del soterrani de la casa del seu pare, el diplomàtic Jorge Sorondo, va començar a produir les seues pròpies peces i tres anys després ja comptava amb una botiga pròpia i desfilava sobre la sempre disputada passarel·la de Milà. “Quan arribàvem a Itàlia a desfilar ens deien ‘els zíngars’, per la troupe que érem i el circ que muntàvem”, rememora la dissenyadora.
Després de tres voltes a la moda, creació d’una signatura juvenil, arribada al mercat asiàtic –on és tot el que dissenya un objecte de desig— i haver col·laborat amb els millors fotògrafs del sector, Sybilla continua creant en el seu taller de Mallorca i preparant la seua pròxima volta. “Aparéixer i desaparéixer. Intente fer roba que nodrisca, que done força i alegria, que realment servisca, que valga la pena la inversió. Intente donar bones peces perquè cadascun es componga el seu propi personatge”.
DAVID DELFÍN
Fa més de vint anys, el dissenyador debutava en la capital espanyola amb una col·lecció polèmica que va marcar la seua carrera. En plena guerra de l’Afganistan, Dofí va tapar la cara de les models amb caputxes a manera de burca i els va penjar sogues al coll, un gest que no va agradar res a l’organització de la passarel·la, que va abandonar la desfilada com a mostra de rebuig.
Amb la col·lecció ‘Cour dones Miracles’, inspirada en les pel·lícules ‘Viridiana’ i ‘Belle de Jour’, del cineasta Luis Buñuel, el malagueny va copar les portades dels diaris nacionals, es va colar en els telenotícies i el seu nom va començar a sonar fort en una indústria que no sabia que el millor del dissenyador estava per arribar.
David es va penjar el cartell de xiquet dolent de la moda espanyola i mai li va pesar. Perquè com ell deia: “si la moda fora només fer un bon disseny i un bon patró, jo no seria dissenyador de moda”.
JUAN VIDAL
Juan Vidal va nàixer a Elda (Alacant). La seua mare, Graci, recordava, en un ampli reportatge que li va dedicar Vogue España, que de xicotet “ja trastejava amb sedes i jacquard en lloc de recortables; què opinava sobre clientes en comptes de nines, i que anava amb ella als showrooms a comprar teles com qui va al parc”.
“Aquesta és una de les meues majors responsabilitats, perquè el que ix del meu cap ha de mantindre a la meua família. La meua mare m’ha inculcat un gust eclèctic, que aprecia tant a Giorgio Armani com a Emanuel Ungaro. Per això les meues col·leccions canvien tant d’una temporada a una altra. El meu pare m’ha transmés disciplina, l’obsessió pel tall, el repunt i la planxa. M’obsessiona que la peça estiga ben acabada”, afirmava.
Entre les seues seguidores, la mateixa Reina Letizia, que ha triat algunes de les seues creacions per a les seues aparicions públiques; Lady Gaga, que ho ha vestit en repetides ocasions, o la top Kendall Jenner, que va lluir un vestit camiser de l’alacantí per a acudir a The Batega Xou with Jimmy Fallon
Gabinet de Comunicació Ajuntament de Mutxamel
