Les diferents intervencions artístiques realitzades a Mutxamel han donat resposta a les necessitats decoratives urbanes plantejades per l’àrea municipal de cultura.

En el cas del gran mural dedicat al tramvia, es tracta d’una obra que combina diverses imatges realistes acoblades, totes elles rescatades d’un procés de brífing i documentació que va partir de les fotografies que es conserven del s. XX de Mutxamel.

Amb aquestes imatges decidim muntar un disseny que combinara els dos nivells de creació, el mur confrontant de la finca, i sobre ell, el gran mural que sobreïx per la mitgera. Tot això creant un conjunt monumental gràfic que a més queda emfatitzat per l’estretor del carrer en la qual està situat, la qual cosa va ser molt tingut en compte a l’hora d’esbossar-lo. L’efecte sorpresa del vianant i l’obligació de mirar cap amunt per a contemplar-lo era una cosa a la qual no es volia renunciar.

Es tracta en definitiva d’una obra de més de 240 m², tota ella marcada amb projector de llum des de diversos angles, de molt difícil execució i amb sistemes hidràulics de grua variats per a poder arribar a tota la màxima extensió de l’espai.

Una altra característica molt especial del mateix és el seu cromatisme. Tot realitzat en colors grisos, blancs, blancs trencats, sépies i diferents graus de negre. Tots ells per a mantindre eixa sensació d’imatge melancòlica, portada del passat, de temàtica costumista, amb molta nostàlgia del que va ser la història local i les seues fites. El blanc i negre va ser un encert conscient per a convertir aquell racó en un lloc de record i de memòria.

Vols conéixer tot el procés del mural?

Altres intervencions a Mutxamel han sigut les que han convertit les estacions elèctriques i transformadors d’energia en casetes d’art. Per on es passege en aquesta localitat veiem intervencions artístiques en les quals s’ha intentat incorporar o aprofundir en la figura d’algun personatge a destacar o en alguna activitat que posar en valor.

És el cas de l’avinguda d’Enric Valor, abordem el retrat més icònic de l’escriptor valencià, sobre un fons negre, on destaquem en tons blancs la figura de l’escriptor amb el seu característic barret, amb un traç quasi de llapis per al dibuix del personatge. Sobre el fons negre, en to gris fosc, vam posar algun dels seus escrits perquè fera les vegades de textura. En la cara posterior de l’estació elèctrica, dibuixem un llibre obert, amb el text d’una de les seues obres, amb el mateix estil gràfic que el propi retrat de l’escriptor.

Al carrer que porta el seu nom, es troba el mural sobre l’estació elèctrica, de Mariano Fortuny, el pintor de caràcter costumista de principis del segle XIX, en blanc i negre, contornejat amb una textura irregular blanca per a destacar el seu retrat i sobre un fons de to sépia i pastís dibuixem en la part frontal el retrat de l’artista, i en el lateral de l’estació, reproduïm un dels seus dibuixos, també en tons sépia, d’un personatge amb turbant assegut.

En la zona de l’Almaixada, es troba el mural fet amb motius marins. L’Almadrava eren els llocs on es capturava la tonyina. El disseny, mostra sobre un fons blau marí, un banc d’aquest peix blau, amb grafismes enèrgics i quasi violents, per a donar-li mobilitat i acció al conjunt. Amb traços de llapis sobre contorn blanc, els peixos sembla que avancen en banc cap avant.

Per al CT que se situa al costat de la zona del pump truck, on la gent farà skate, amb monopatins o patinets, decidim elaborar un conjunt amb una referència pop, cosmopolita i clarament recognoscible com és la figura del ratolí Mickie. Tractat amb un estil d’art pop, els vius colors i les formes redones donen una vivor i energia tremenda al conjunt. Diversos ratolins s’entrellacen amb diferents moviments sobre una taula de patinet, com si la seqüència mostrara un salt del dibuix animat. La idea era crear a alguna cosa que tinguera mobilitat i colorit molt potent per a aquesta zona de la ciutat on es practica aquest esport tan urbà.

Per al CT del carrer Aquari, la idea va ser realitzar un mural sobre la constel·lació referida, però per a donar-li més emotivitat al conjunt i que no fora solament un cel estret, vam posar dos elements que completaven l’escena. D’una banda, un coet talla el cel amb vius colors, per un altre, en tons blanc i negre, un pare mostra la constel·lació al seu fill sobre la superfície lunar, explicant-li el que estan veient. Tons blaus, morats i roses, mesclats amb blanc i negre, per a la creació d’aquest homenatge a l’espai exterior.

En Bonalba el disseny usat fa clara referència a l’entorn i el respecte per la naturalesa, que és on es troben aquests CT. Es va tractar de reflectir en quatre escenes les quatre estacions de l’any, amb fauna local, i diferents tons usats relacionats amb cadascuna d’aquestes estacions, però sempre amb colors molt vius que alegren l’entorn.

Al carrer El Greco, dibuixem la figura del pintor en la part frontal del CT el retrat del pintor amb la peculiar gola sobre un fons de vellut verd botella, i emmarcat tot amb un marc de pa d’or, reflectint així la professió del personatge. En la part lateral visible, representem una part d’una de les obres més famoses de El Greco, el seu “Cavaller amb mà en el pit”, fent zoom sobre la part de la mà i el mànec de l’espasa de la pintura.